La pàgina web que documenta el nom de les persones que van ser privades de llibertat durant el règim franquista a la ciutat de Manresa es presentarà dijous vinent amb un increment de més de tres-cents noms respecte a la llista inicial publicada el 9 de juliol passat per aquest diari. La difusió del cens a les pàgines de Regió7 de l'exhaustiu treball coordinat per Joan Albert Pons, Conxita Parcerisas i Josep Alert ha permès en els darrers mesos incrementar una llista que "creiem que pot ser encara més àmplia", en paraules d'Alert. El web inclòs en el projecte memoria.cat s'activarà el dia 12 de gener després d'un acte que tindrà lloc a partir de les 8 del vespre al Centre Cultural del Casino.

"La primera relació de noms que vam publicar incloïa 1.500 persones. Des d'aleshores, però, ens han trucat moltes persones i hem pogut esmenar dades incorrectes i afegir més noms, fins a 1.821", apunta Josep Alert. La investigació iniciada fa uns anys per Joan Albert Pons i Joaquim Aloy ha agafat una forta embranzida en els darrers mesos, i la pàgina web inclourà la fitxa de totes aquelles persones que van ser privades de llibertat per raons polítiques entre 1939 i 1975. "Més del 80% van ser-ho en els tres primers anys de la postguerra", puntualitza l'historiador Josep Alert, i afegeix una dada colpidora: "si tenim en compte que a la Manresa del 1936 hi havia al voltant de 36.500 habitants, la xifra de gent privada de llibertat va significar el 5% del total. I si aquí hi sumem les persones que en depenien, és a dir, els cònjuges i els fills, tenim que aquest tipus de repressió va afectar el 12% de la població manresana. Aquesta dada ens dóna una idea de la magnitud del fenomen".

La privació de llibertat com a element de càstig després de la guerra civil es va produir per la reclusió en camps de concentració, batallons de treballs forçats i presons. El web posa noms i cognoms a aquesta tragèdia humana i social, i la inclusió de les dades personals permet extreure un perfil tipològic dels represaliats. La recerca es va iniciar quan Joan Albert Pons va començar a remenar en l'arxiu de l'Ajuntament de la capital del Bages. Posteriorment, l'equip de treball ha espigolat informació a l'Arxiu Comarcal del Bages, l'Arxiu Nacional de Catalunya, els fons del Govern Militar de Barcelona i l'Archivo General Militar de Guadalajara, així com diverses col·leccions documentals privades de familiars de persones que van ser represaliades per la dictadura.

La pàgina web consta de tres blocs, segons explica Alert. A més del cens amb els 1.821 noms, també hi ha un miler de documents (sumaris de consells de guerra, informes policials, expedients penitenciaris...) i un recull estadístic de les dades aplegades.