L’any passat, en una entrevista a Regió7, explicava que tenia ambició professional per assumir nous reptes. Ja estava pensant en la comissaria del Bages?
La veritat és que no [somriu]. El cert és que ja feia onze anys que era al Berguedà, i sí que tenia l’ambició per progressar. Però sempre posem la balança en l’àmbit personal i professional, i realment, vivint a Berga, abans tenia moltes més facilitats que amb el desplaçament d’ara. Però és un gran repte, que agafo amb molta il·lusió i ganes.
El trasllat el va demanar vostè?
Me’l van oferir i el vaig acceptar. A Manresa hi hi havia una vacant, perquè el fins ara intendent en cap, Joan Carles Escobar, marxava a cobrir una plaça a Terrassa.
Com canvia passar de dirigir una comissaria com la de Berga a una com la de Manresa?
Canvia en tot. Ja per començar, amb el personal que tens. Passes de tenir una plantilla més reduïda a una de molt més gran. I també canvis cap enfora: els serveis que puguis tenir són molt més complexos en una capital com Manresa que en una ciutat petita.
Li sap greu haver de deixar el Berguedà després d’onze anys?
Són molts anys. He fet moltes amistats, professionals i no professionals. M’he integrat al Berguedà, em sento berguedà, estic casat amb una berguedana... Per tant, no me’n desvincularé, perquè hi continuo vivint. Però ara podré gaudir de la Patum, si no com un berguedà més, no com a responsable. I podré saltar a la plaça!
En el cos dels Mossos d’Esquadra, és impossible perpetuar-se en un càrrec durant tota la vida professional? Vostè no hauria pogut ser inspector en cap a Berga fins a la seva jubilació?
Onze anys en són molts per a un cap d’Àrea Bàsica Policial. No t’estic dient que això sigui bo o dolent. Però crec que la política de la Direcció General de Policia no és fer canvis perquè sí, sinó fer canvis més quirúrgics, buscar perfils adequats a places vacants.
En el seu darrer any a Berga ha treballat amb la nova alcaldessa, Montse Venturós. Però el dia de la seva detenció vostè ja estava al seu nou destí del Bages. L’hauria molestat haver rebut l’ordre judicial de detenir-la?
Era un mal tràngol haver de detenir l’alcaldessa de Berga. És un mal tràngol per a tothom. Per al nou cap de la comissaria de Berga, Francesc Hernández, segur que ho ha estat també. Ho ha passat malament, perquè és una situació amb què no ens trobem mai. És molt desagradable haver de detenir un alcalde. Però, per contra, tot aquest procés l’havia viscut jo. Amb Montse Venturós hi vaig parlar moltes vegades. Que si arribava el dia aquest, hauríem d’actuar i tal... En part, doncs, jo ho he viscut tot des de l’inici fins gairebé al final. I ha donat la casualitat que jo he marxat i que a qui ha tocat fer la feina és al Francesc.
Vostè, què li deia, a l’alcaldessa, sobre aquest tema?
Ho havíem parlat moltes vegades. Amb l’alcaldessa de Berga teníem reunions molt periòdiques per tractar diversos temes, i un dels que ens preocupaven a tots era aquest. Ella es posicionava amb els seus ideals, que són respectables, però després hi hauria d’haver unes conseqüències, i ella ho sabia. És llicenciada en Dret i, per tant, té coneixements. Es va parlar que, si arribava el dia D, com ho faríem: de la manera menys lesiva i sense crear gaire rebombori.
Doncs la CUP va criticar que detinguessin l’alcaldessa a primera hora del matí, a casa seva, en lloc de fer-ho a l’ajuntament.
Amb l’alcaldessa s’havia parlat de com es faria la possible detenció: de la manera menys lesiva per a tothom. I que, si havia d’arribar o no aquest moment, que ho parléssim. Parlant, la gent s’entén.
Què hauria de passar perquè els Mossos no s’hagin de tornar a sentir compromesos a l’hora de detenir càrrecs electes imputats pel procés sobiranista?
Doncs que canviessin les directrius de dalt. Nosaltres complim les ordres i, a vegades, fas feines que t’agraden més i d’altres que menys.
Però, pel càrrec que tenim, les hem de fer, a gust o a disgust. Nosaltres rebem ordres de dalt. En aquest cas, del jutge, perquè som policia judicial.
Altres ordres judicials compromeses són desnonaments a la força. Des que ha arribat al Bages se n’ha fet un. A Sant Fruitós.
Sí. I es va poder negociar amb Serveis Socials i amb la comitiva judicial a última hora. Sempre intentem que no es produeixi l’acció de la força. Però, si tenim un manament judicial i la persona no marxa voluntàriament, doncs se l’ha d’acompanyar per la força, perquè es recuperi l’habitatge. No són actuacions agradables, però intentem fer la feina ben feta, intentant la mediació fins a l’últim moment i buscant un acord.
